Per què ens quedem enganxats a les coses que estan congelades?

Segur que alguna vegada us ha passat que quan agafem coses congelades ens quedem enganxats a elles ja sigui amb els dits, les mans o inclús amb la llegua i no el podem deixar anar per un breu moment.
Per tot això potser t'hagi sorgit alguna vegada el dubte de per què ens quedem enganxats a les coses quan estan congelades.

La nostra pell té una temperatura més alta que la d’un glaçó de gel i degut a la suoració que tenim sobre la nostra pell, hi ha una fina capa d'aigua i vapor d'aigua. A l'entrar en contacte amb el gel, que procedeix d'un congelador a una temperatura de -20 ºC i un clima molt sec, es produeix un intercanvi de calor des de la nostra pell fins al glaçó de gel.

A causa d'aquest intercanvi, el vapor d'aigua de la nostra pell absorbirà la temperatura del gel i es congelarà instantàniament. Si en aquest mateix instant separem els dits, notarem com ens hem quedat enganxat a ell. En cas contrari, si romanem en contacte amb la superfície gelada, el nostre cos començarà a transmetre calor, i el glaçó de gel començarà a fondre.

No obstant això, si la temperatura de l'exterior és molt baixa, el nostre cos serà incapaç de fondre aquesta fina pel·lícula d'aigua congelada que ens uneix a la superfície, i serem incapaços de desenganxar.

Per què se'ns adormen els braços i cames

Molts de nosaltres hem tingut la sensació d'estar tranquilament asseguts i notar que se'ns ha adormit la cama o el braç.

Aquest formigueig que sentim en les extremitats és realment desagradable i fins que es desperta estem una estona en què ens causa molèstia.

Però per què passa això? 

El formigueig és una sensació anormal que es pot produir en qualsevol part del cos, però és més usual en les mans, peus, braços i cames.
Aquest fenomen es diu parestesia transitòria que ens passa en situacions com quan estem asseguts molt de temps amb les cames creuades, o ens hem quedat adormits amb un braç doblegat sota el cap.
La parestèsia succeeix quan s'exerceix pressió sostinguda sobre un nervi . Això fa que les artèries són comprimides, els nervis queden parcialment "famolencs" d'oxigen i no reben suficient irrigació sanguínia i els senyals sensorials des de la pell no arriben al cervell.
Un cop la tensió és eliminada, la sang comença fluir novament i la sensació s'esvaeix ràpidament .

Per què s’encomanen els badalls?

En el nostre dia a dia, un badall pot ser un senyal de son, però també es pot associar a l'avorriment, al cansament, a la fam..

Es tracta d'un gest que realitzem de forma totalment involuntària, com respirar, i que és altament contagiós. Però, per què es contagien els badalls?

 

El badall es produeix quan estem cansats o avorrits i quan la persona necessita més oxigen. Però, per què badallem quan veiem algú que ho ha fet abans que nosaltres?
Diversos estudis diuen que el ritme de contagi d'un badall és major amb parents, desprès amb amics, amb coneguts i, finalment , amb desconeguts.
Es creu que és degut a una "solidarització" amb les sensacions que està experimentant l'altra persona (ja bé avorriment o cansament).